Títol Restaurar no sempre és el millor: anàlisi del valor de conservació de l’avifauna de l’abocador del Garraf (Barcelona)

Autors Miriam Ferreiro Alarcón , Rafael Gonzalez de Lucas , Josep Calaf , Javier Quesada Lara

Període de realització 2018 - En curs

Resum A Catalunya, els antics abocadors no controlats dels anys 70 estan en procés de gestió i restauració per la seva futura naturalització i integració paisatgística. Un exemple és el cas de l'antic abocador del Garraf (Barcelona), entorn de Parc del Garraf. El 2001 es va fer una restauració parcial d'una part de l'abocador, generant una zona forestada de Pineda i deixant una altra sense restaurar, donant lloc a una àrea oberta de pastura. Davant d'una previsible restauració de la zona oberta, es va analitzar la naturalització d'aquestes dues àrees per determinar si la restauració implicaria una millora en termes de diversitat i en valor de conservació de l'avifauna. Es van realitzar 13 jornades de mostreigs mitjançant transsectes en l'època reproductora de l'any 2015 a les dues zones, recollint dades de presència d'espècies d'aus. Es van analitzar les diferències entre els valors de riquesa d'espècies i el valor de conservació (riquesa ponderada pel valor UICN adaptat a Catalunya, sensu Herrando et al., 2010) entre la zona restaurada i la no restaurada. Els nostres resultats mostren que en la zona oberta no restaurada hi ha una major riquesa significativa i un major valor de conservació de l'avifauna que a la zona restaurada. Considerant que tant a l'àmbit català com a europeu les espècies de les zones obertes estan patint unes davallades molt importants en comparació amb les espècies de zones forestals, es proposa la no-intervenció de l'hàbitat no restaurat. En cas de realitzar qualsevol actuació, aquesta hauria d'implicar el manteniment d'aquest hàbitat per tal d'evitar una pèrdua de valor de conservació de les espècies que hi habiten permetent a més, la generació d'un espai heterogeni i més biodivers.